dimarts, 21 de novembre del 2023

EL CASERÓN DE LAS SOMBRAS

Després de la magistral "El doctor Frankenstein", James Whale signa "El caserón de las sombras" (1932), en què dues parelles i un galant simpàtic (Melvyn Douglas), obligats per una tempesta realment terrible, es veuen obligats a passar la nit en una mansió on els rep un senyor que s'assembla a Boris Karloff i on, com cal esperar, s'oculta algun secret més o menys terrible. 

Precursor de molts títols sobre cases misterioses, el film d'en Whale resulta sorprenentment hàbil a l'hora de treure partit d'uns decorats elementals; mou la càmera amb elegància i atreviment, conjurant la teatralitat, i també introdueix sense problemes diàlegs i situacions de comèdia, ajudat per una colla d'actors excel·lents (a més dels esmentats, cal destacar Charles Laughton en el seu primer treball als Estats Units, Espeth Dudgeon, una dona que fa el paper d'un home -el boig de la família-, o la guapa Gloria Stuart, actriu que es va retirar en la dècada dels quaranta per reaparèixer el 1997 en el paper de la Rose anciana al "Titanic" de James Cameron).

9 comentaris:

Trecce ha dit...

Un llamativo elenco, sin duda.

Pedro Rodríguez ha dit...

Tengo un recuerdo lejano de la que consideré en esa época una obra menor de James Whale. Sin embargo, mi memoria cinéfila aún retiene la escena del duelo entre Douglas y Wills y el romanticismo de la última escena. Lo cual quiere decir que hasta en sus joyas menos pulidas, Whale deja poso.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Trecce: Curioso, cuando menos.

Pedro: Es una película modesta pero eficaz, con escenas muy logradas.

Un abrazo.

Cinefilia ha dit...

L'èxit de la icònica "Frankenstein" acabaria eclipsant la resta de la filmografia de Whale.

Una abraçada.

ricard ha dit...

La seva carrera va ser sorprenentment curta; va començar a treballar els anys trenta, dirigint una vintena de pel·lícules, i a la dècada dels quaranta ja no va fer gairebé res.

Una abraçada.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Son un subgénero donde una tormenta obliga a quedarse en un lugar donde no conviene quedarse.
Por tu reseña, esta parece interesante.

ricard ha dit...

Además, la tormenta es de las que hacen época. Hasta yo me hubiese refugiado en el siniestro caserón.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Lo bien que entran estas películas de madrugada... Me la apunto.
Saludos!

ricard ha dit...

Además, es cortita, o sea que tampoco va a quitarte más horas de sueño de las necesarias.

Saludos.