dilluns, 27 de novembre del 2023

DIVORCIO A LA ITALIANA

"Divorcio a la italiana" (Pietro Germi, 1961), ens porta a Sicília, a la vella mansió d'un aristòcrata vingut a menys (Marcello Mastroianni) que vol deslliurar-se de la seva dona (la guapa Daniela Rocca amb bigoti) per casar-se amb una neboda (joveníssima Stefania Sandrelli). Com que el divorci encara no existia, però matar la dona era perdonable si es tractava de salvar l'honor, el protagonista decideix propiciar que l'esposa li sigui infidel, la qual cosa no resultarà tan fàcil. 

El film és un exemple paradigmàtic de la millor comèdia italiana clàssica, hereva del neorealisme. Irònica i divertida, interpretada memorablement per Mastroianni, excel·leix en les estampes del poble on transcorre l'acció, estampes satíriques que probablement no estaven gaire allunyades de la realitat; les passejades per la plaça o l'arribada a l'estació són moments inoblidables, i resulta igualment impagable la seqüència en què tot el poble, animat per les diatribes del capellà, acut en massa al cinema per veure Anita Ekberg a "La dolce vita" felliniana. L'escena final, que Billy Wilder hauria aplaudit, és una altra mostra del talent de Germi, premiat a Cannes i amb un Òscar de Hollywood al millor guió original per aquest film.

5 comentaris:

Teo Calderón ha dit...

Una comedia farsesca que arremete contra el manipulable “honor siciliano” cuyo elemento desenca­denador es casi siempre el sexo. Muy alabada en su día, creo que el tiempo se ha encargado de hacer palidecer, a nivel de guión y puesta en escena, alguna de las que entonces parecían inapelables virtudes.
Nota personal: Te entendemos, barón Ferdinando Cefalù; aquella Stefania Sandrelli bien valía llevar a término cualquier locura.
Un saludo.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
No soy muy dado a confeccionar listas, pero esta desde luego figuraría entre mis películas favoritas.
Saludos!

Cinefilia ha dit...

Un títol mític del cinema italià. En Mastroianni, com sempre, broda el seu paper.

Una abraçada,

Trecce ha dit...

Qué buenas comedias tiene el cine italiano de aquellos años.

ricard ha dit...

Teo: Puede que los premios en Cannes y Hollywood le viniesen un poco grandes, no diré que no, y lo del honor siciliano está muy visto a estas alturas; sin embargo, su negro sentido del humor y la memorable actuación de Mastroianni lo mantienen como un título fundamental de la comedia italiana. Y la Sandrelli, guapísima, por supuesto.

Fran: ¡Así me gusta!

Juan: Mastroianni està esplèndid (no et perdis el meu proper post en què l'actor repetirà).

Trecce: Y ayer me encuentro en Movistar con "Rufufú", título que me pareció en su día desternillante y que tengo muchas ganas de revisar.

Una abraçada.