Un periodista anglès (Jack Nicholson) coneix, en un hotel inhòspit en un racó perdut del desert africà, un individu misteriós que se li assembla físicament, i aprofitarà la inesperada mort del seu nou amic per usurpar-li la identitat i, d'aquesta manera, trencar amb tot i, des de zero, començar un viatge cap a territori desconegut, amb parades a Múnic, Barcelona i la Costa del Sol.
Es tracta d'un títol, com tots els del seu autor, elegant visualment, que tanca amb un moviment de càmera de complicadíssima execució. Però, al meu entendre, la buidor que retrata s'encomana a la mateixa pel·lícula, i la presència de Maria Schneider, novament a les ordres d'un italià després de la seva traumàtica experiència amb Bertolucci, sembla més aviat una concessió comercial, ja que no aporta gran cosa a una història sense història (i recita sense convicció els escassos diàlegs). Els apunts sobre les dictadures africanes i la interessada complicitat dels occidentals també resulten fragmentaris.
Si més no, ens permetrà viatjar a la Barcelona del 1975 per comprovar que era una ciutat molt mediterrània i molt bruta (atents a la façana de la Pedrera), sense gaires turistes i una oferta hotelera més aviat precària, tot i que sigui el mateix Joan Gaspart qui atén la recepció de l'Hotel Oriente.
6 comentaris:
Esta la veré en breve.
Guardaba un buen recuerdo de esta película y su revisión me decepcionó un poco. Pero tampoco me hagas mucho caso. Si te gusta Antonioni, es un título obligado; y las críticas fueron en general muy positivas.
La vi hace tiempo, en general me gustó. Recuerdo ese plano larguísimo desde la ventana, algo que luego haría Heneke en Caché.
Saludos!
La vaig veure als desapareguts cinemes Méliès i em va fer gràcia (a banda del cameo d'en Joan Gaspart al que fas esment) que l'acció tingués lloc, entre d'altres indrets, a Barcelona i Almeria, dues ciutats que conec de primera mà.
Una abraçada.
Hola Ricard!
La vi hace muchos años en una mala copia en VHS, lo cierto es que no me percate de ese cameo de Gaspar, que curioso...jeje
El poster de esta película siempre me gusto.
Saludos!
ethan: Según he leído, tardaron varios días en lograr ese plano-secuencia final.
Juan: Jo no conec Almeria, però sí la Barcelona de l'època; li van treure força partit, malgrat no ser la ciutat tan fotogènica que tenim avui.
Fran: El poster tiene varias versiones, casi tantas como títulos la película ("Profession: Reporter", "The Passenger"); ante la duda, he optado por el español.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada