Però Mouret demostra novament que no deu res a ningú, aprofundint en el discurs del títol precedent: les relacions de parella són fàcils i alhora difícils, tot dependrà de si sabem identificar, descriure o senzillament gestionar els nostres sentiments; malauradament, els esdeveniments acaben per confondre'ns, ens superen i toca patir.
"Crónica de un amor efímero" és una pel·lícula trista vestida de comèdia; un film amb els millors diàlegs que haureu escoltat en molt de temps, però que no descuida en cap moment la importància narrativa dels moviments de càmera: tots són rellevants; i l'elecció d'un pla general o un primer pla tampoc no resulta mai gratuïta.
3 comentaris:
Por lo que cuentas, muy apetecible.
Gran pel·lícula d'un gran director, els referents del qual no impedeixen que tingui una veu pròpia d'allò més interessant.
Una abraçada.
Trecce: Sí, lo es.
Juan: Vaig veure que li dedicaves un munt de posts el juliol. Jo només he vist les dues últimes pel·lícules (de moment).
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada