"La barrera invisible" es refereix a l'antisemitisme als Estats Units, i resulta molt hàbil quan, a través de l'experiència d'un periodista (Gregory Peck) que es fa passar per jueu per fer un reportatge sobre la qüestió, mostra unes actituds que, sense ser obertament violentes, posen de manifest uns prejudicis profundament arrelats, i ens interpel·la com a espectadors fent-nos desitjar, com l'angoixada nòvia del protagonista, que ell acabi amb la impostura, sentint-nos afortunats de ser part de la majoria cristiana (*).
(*) A Catalunya, gairebé no existeix el judaisme en sentit religiós, però l'herència genètica dels conversos (aquí sempre hem estat molt pragmàtics) és prou evident; i no estic segur que no generi cert rebuig atàvic en part de la població. Si més no, encara recordo que els meus avis (probablement amb avantpassats jueus) deien que "escopir és de jueus" o jugaven a "matar jueus" mentre feien sonar unes carraques.
5 comentaris:
Parece que cada vez menos, pero efectivamente, en todo el Estado, aún quedan rastros de prejuicios, sobre todo en el lenguaje y en algunas costumbres, a veces sin que seamos conscientes de ello.
Molt bona: un dels millors títols de la filmografia del controvertit Elia Kazan. Per cert, a mi també em deien de petit que "escopir és de jueus".
Una abraçada.
Film concienciador y con mensaje, considerado "valiente" en su día, pero cuya fuerza queda en gran parte neutralizada por una reductora tendencia al enfoque sentimental y por un dibujo un tanto "angélico" de los judíos que aparecen en la historia narrada. No obstante, productor y realizador, volverían a repetir la jugada en su siguiente film PINKY, esta vez con el problema del racismo en su vertiente más utilitaria: la negra que pasa por blanca.
Un saludo.
Hola Ricard!
Pues uno de esos títulos que todavía tengo pendiente, gracias por traerla.
Saludos y feliz semana!
Trecce: No te quepa duda.
Juan: Escopir devia ser molt habitual en aquella època, ja que recordo que ho prohibien explícitament uns cartells als autobusos: "Prohibido escupir, la blasfemia y la palabra soez".
Teo: No he visto "Pinky"; por lo que comentas, podrían formar un díptico en que los temas centrales serían el racismo y la impostura.
Fran: Pues, sin ser uno de los títulos más conocidos de Kazan, resulta notable.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada