L'escena inicial és una òbvia aclucada d'ull cinèfila que aplaudiran els fans de Stanley Kubrick; però el deute més evident és amb els videoclips dels vuitanta, fonament dels números musicals i l'estètica kitsch. I aviat ens adonem que "Barbie" vol ser més que una diversió estiuenca que apel·la a la nostàlgia, i que conté una reflexió sobre els rols de gènere sens dubte més eficaç que les dissertacions de Marc Giró i els seus contertulians/contertulianes en el programa de RAC1 que diàriament arremet contra l'heteropatriarcat.
"Barbie" no pot evitar ser una pallassada més o menys estrafolària, però està elaborada amb enginy i sentit de l'humor. Un sentit de l'humor que comparteixen els seus intèrprets, Margot Robbie i Ryan Gosling parodiant sense complexos la seva imatge de sex-symbols.
7 comentaris:
Por ahí van los cometarios de una buena amiga que la ha visto hace poco y merece toda mi confianza.
Hola Ricard!
Pues me están entrando unas ganas tremendas de verla. También es cierto que le han caído no pocos palos. Bueno, alucinante lo que esta moviendo la película a nivel ventas de accesorios y similares. He leído que Mattel esta preparando nuevos proyectos de películas con otros personajes de la marca.
Saludos!
Trecce: A ver si acertamos.
Fran: Me sorprende que las críticas sean tan dispares, desde los que la saludan como una obra maestra (apreciación que me parece bastante excesiva) a los varapalos. Yo creo que ni tanto ni tan poco. Pero más sorprendente aún es su éxito de taquilla, espectacular; mi hijo menor quería ir a verla y no hay localidades libres en ningún cine de la Catalunya central.
Saludos.
Me parece un fenómeno cinematográfico (lo de la taquilla lo confirma), más por todo lo que no tiene que ver con lo cinematográfico que por lo cinematográfico en sí. Creo que la veré cuando la pasen por la televisión.
Saludos.
Internet tiene buena parte de culpa. Y sí, se puede esperar a verla por televisión.
Saludos.
Funciona molt bé com a fenòmen pop per a grans i petits. L'estètica està increïblement ben cuidada i els acudits són molt directes, molt "in your face", la qual cosa també s'agraeix.
Pot pecar de ser un pèl superficial el plantejament del seu discurs però, no obstant, això també té la seva part bona perquè a la gent, si no els hi dónes tot ultra-mastegat, no els hi cala.
Sí, la pel·lícula ha sabut connectar amb el públic i transmetre un missatge.
Publica un comentari a l'entrada