SEIS MUJERES PARA EL ASESINO

Molts entesos consideren "Seis mujeres para el asesino" (Mario Bava, 1964) el primer giallo de la història. I, certament, el seu esquema (i el títol amb dos substantius i un adjectiu numeral) va servir de model per a l'allau de pel·lícules que, des d'Itàlia, inundarien els cinemes de programa doble durant els anys següents i fins als primers setanta: bàsicament, un assassí misteriós cometrà uns quants crims que executarà amb sadisme sobre noies bufones (en aquesta ocasió, es tracta de models d'alta costura); més enllà de la trama purament policíaca, que acostuma a resultar molt elemental (tot i que en el cas que comentem s'hi van esmerçar una mica més), l'eix de la narració són els assassinats en si, mostrats amb un detall que anticipa el gore i que es poden llegir en clau eròtica: comencen per un assetjament a manera de seducció que finalitza quan les mans del dolent -o dolenta- abracen la seva víctima i la porten a la mort entre crits i gemecs. 

La influència expressionista que Bava havia utilitzat hàbilment en títols anteriors com "La máscara del demonio" roman amb la incorporació del color; colors cridaners que combina amb elegants moviments de càmera per crear una atmosfera gairebé onírica que també havien de copiar els seus deixebles.