LA ORGANIZACIÓN CRIMINAL

No sabria dir si és una continuació o un remake d'"A quemarropa" -el thriller dirigit per John Boorman-, però el cas és que "La organización criminal" (John Flynn, 1973) presenta els mateixos personatges creats per Donald E. Westlake i un conflicte prou similar. Hi ha una dona traïdora (Karen Black), que no és, però, l'esposa de Macklin (Robert Duvall) i que, malgrat tot, continua al seu costat, assumint el perill que representa enfrontar-se a l'organització que no els vol pagar els 250.000 dòlars que presumptament val la mort del pobre Eddie, germà del protagonista, assassinat per haver tingut la mala idea de robar un banc que pertanyia als mafiosos en qüestió. 

Macklin i la noia tenen l'ajuda d'un antic company, en Cody, que interpreta Joe Don Baker -en aquell moment, rei del cinema d'acció gràcies a "Pisando fuerte"-. Les converses entre ambdós giren sempre sobre la conveniència de jubilar-se, ja que la feina de robar és perillosa i se senten una mica veterans. Aquest to malenconiós i desencantat, la presència de Robert Ryan i certa misogínia, centrada sobretot en el personatge de la rossa nimfòmana que pretén passar per la pedra tots els clients del taller mecànic que regenta amb el marit i el cunyat, acusant-los de violació si gosen (com fa en Cody) refusar els seus oferiments, fa pensar en el cinema de Sam Peckinpah. 

És un títol d'acció lacònic i eficaç, amb un aire de sèrie B que potser no té el film de Boorman, però Quentin Tarantino, en el seu llibre "Reflexions sobre cinema" (*), el considera la millor adaptació de Westlake. 

(*) L'autor rememora les seves primeres experiències com a espectador molt precoç i dedica extensos espais a films com l'esmentat i altres clàssics d'acció dels setanta. Podem estar més o menys d'acord amb les seves opinions, però Tarantino demostra una vegada més que els seus coneixements sobre cinema són enciclopèdics i que és un escriptor excel·lent.