dissabte, 8 d’abril del 2023

CRY MACHO

No semblava probable que Clint Eastwood tornés a posar-se davant la càmera després de "Mula" (2018). Però ho fa a "Cry Macho" (2021), amb noranta-un anys, repetint també com a director. 

Res de nou sota el cel assolellat de Mèxic, on torna a desplaçar-se, ara per recuperar el fill d'un amic de Texas, presumptament un rebel i un delinqüent sobre qui ha perdut el control la mare mexicana, que tampoc no sembla un catàleg de virtuts. Però el noi resulta ser un tros de pa beneït i l'ancià cowboy interpretat per Eastwood ho tindrà relativament fàcil per exercir de pare -o d'avi, com es vulgui-. 

Com també és habitual, el protagonista és un individu solitari que ha viscut temps molt millors, que va perdre la dona i el fill en un accident de trànsit i que ha hagut de superar l'addicció a la beguda. 

Però el vell taciturn és ara més entranyable. Eastwood somriu com mai no ho havia fet en títols anteriors, i quan ho fa sembla més un nen que un avi. Desprèn una innocència que s'estén a la pel·lícula, i d'aquesta manera redimeix un producte que hauria pogut resultar indigest per l'acumulació de tòpics, sucre i arquetips i que, en canvi, esdevé simpàtic i naïf en el bon sentit.

3 comentaris:

Trecce ha dit...

Fotografía esplendorosa, de unos paisajes muy bien retratados y de algunas tomas que son auténticas postales impresionantes por su belleza.
Algo que me llamó la atención es el montaje de las primeras secuencias del film, con algunas tomas muy buenas que están magníficamente ensambladas.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
A decir verdad me decepciono bastante. Con todo el cariño y admiración que siento por Clint, pero no me creo la historia, hay cosas que chirrían. No dudo del buen oficio de Eastwood, pero la edad no perdona. Me parece que le pasa lo mismo que a Harrison Ford que ya no esta para dar volteretas.
Saludos!

ricard ha dit...

Trecce: La película cuenta con una gran fotografía de Ben Davis. Y está montada con la precisión y concisión del mejor cine clásico americano.

Fran: Hay que reconocer que la película apela a la suspensión de la incredulidad. Que el chaval sea tan buena persona o que la posadera mexicana se enamore a las primeras de cambio de un señor de más de noventa años, por muy Eastwood que sea, no es demasiado creíble; son esas cosas que sólo ocurren porque el guión lo dice y porque, si no, no habría historia que contar.

Saludos.