A l'escola, descobreix una alumna de gran talent, d'extracció humil, i decideix ajudar-la presentant-la a un premi de poesia. Els companys de l'Escola de Poesia ho celebren i animen el poeta en el seu modest mecenatge, que pot esdevenir -li diuen- la seva "Opus Magnum" (títol del segon capítol).
No vull revelar més detalls d'un argument que flirteja amb la tragèdia però que conté un genuí sentit de l'humor, sobretot a mesura que desvia el focus del protagonista malastruc (i a partir de l'escena impagable del festival poètic) per mostrar-nos una societat desequilibrada i mesquina en què tothom procura pels seus interessos (*) i la poesia com a concepte sembla un mal acudit; tot i que, al final, com anuncien els altres dos capítols, "l'art ens salvarà" gràcies a "un poema feliç".
(*) Salvant les distàncies que calgui salvar, "Un poeta" em va recordar el to i la intenció de la millor comèdia italiana hereva del neorealisme.
6 comentaris:
Tal vez, lo más valioso de Un poeta sea su honestidad emocional, que nos invita a una reflexión: hay ciertas personas que continúan escribiendo, amando o soñando no porque crean realmente en el éxito, sino porque dejar de hacerlo equivaldría a desaparecer. Y en esa obstinación silenciosa, profundamente ética y humana, encuentra la película su verdadera poesía. Es esa mirada, tan poco complaciente lo que la eleva como una de las películas más singulares y valiosas de los últimos años.
Una abraçada.
Desconocemos si el protagonista tiene verdadero talento, y su tendencia a emborracharse hasta perder el conocimiento puede deberse tanto a su fracaso como al miedo a escribir; pues es un poeta que no escribe, salvo al final. En todo caso, es el más honesto de los personajes (masculinos), eso es cierto, y sin duda es un poeta; aunque no publique, aunque no escriba.
También la alumna es poeta; y, ella sí, escribe poesía en su cuaderno. Aunque sus ilusiones sean más mundanas.
Una abraçada.
Una grata sorpresa.
Sí, sin duda alguna.
Una obra mestra, al meu entendre. Amb diferència, la pel•lícula que més m'ha agradat en tot el que portem d'any.
Una abraçada.
Em falta una mica de perspectiva per valorar-la en la seva justa mesura, però és molt bona, sens dubte. La vaig trobar molt divertida i també emotiva cap al final.
Com a curiositat, cal afegir que el protagonista no és actor i també és poeta i professor de filosofia en la vida real.
Més curiositats: la pel·lícula ha estat molt ben rebuda per la crítica, però n'he llegida una que se la carrega escrita per un altre poeta colombià, Santiago Rodas.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada