La meva llista de blogs

dissabte, 8 d’agost del 2026

LA BOCA ABIERTA

"La boca abierta" (1974), film de Maurice Pialat de caràcter presumptament autobiogràfic, descriu l'agonia de la mare del protagonista, malalta de càncer. 

El marit, botiguer en un poble de l'Alvèrnia, li ha estat sempre infidel; la seva actitud amb clientes i forasteres li hauria valgut avui més d'una denúncia per agressió sexual. El fill tampoc no és un paio exemplar, tan faldiller com son pare i amb un os a l'esquena, displicent en la seva relació amb la Nathalie (la recentment desapareguda Nathalie Baye, qui venia de treballar amb Truffaut a "La noche americana"). Tanmateix, tindran cura de la malalta amb resignació, i potser algunes de les seves efusions sorgeixen com a reacció davant la presència de la mort. 

Pialat capta admirablement l'ambient endogàmic de la França rural i demostra en aquest film que el naturalisme i la sobrietat que caracteritzen el seu cinema no impliquen ni falta de rigor ni genuí talent narratiu; valguin com a exemple els plans sostinguts dels familiars esperant que la dona exhali el darrer sospir o la cauta panoràmica que segueix les pedres de l'església del poble per anar mostrant la cua de vilatans i els parents que esperen a la sortida del funeral.

4 comentaris:

Trecce ha dit...

Unas relaciones bastante peculiares en las que el amor parece no tener cabida.

ricard ha dit...

Sin embargo, los protagonistas no pueden esconder su desazón ante la muerte de la madre y esposa.

Cinefilia ha dit...

Pialat converteix la lenta mort d'una mare en una autòpsia desoladora de la culpa, l'egoisme i la impotència familiar.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Totalment d'acord.

Una abraçada.