RESURRECTION

"Resurrection" (Bi Gan, 2025) no és gaire diferent de "Largo viaje hacia la noche". També és críptica, hipnòtica, virtuosa, a estones desconcertant. I, com aquella, ens parla dels somnis (prohibits en el món distòpic anunciat en els rètols que obren la funció) i llur relació amb el cinema. Les referències al cinema mut, l'expressionisme alemany i el "Regador regado" (realitzada el 1895 per Louis Lumière, és considerada la primera pel·lícula amb argument) són prou òbvies en el primer dels sis capítols en què es divideix la narració sobre el somni de cent anys del "delirant". 

Els restants episodis, aparentment, també remeten a altres gèneres o estils cinematogràfics, tot i que cal agrair-li al company de cinefília l'aclariment, en la seva ressenya sobre aquest títol, que els capítols també fan referència als sis sentits del pensament budista (vista, oïda, olfacte, gust, tacte, ment); sabut això, puc entendre una mica de què va "Resurrection", si és que va d'alguna cosa i no es limita a ser una nova exhibició de l'innegable talent visual del realitzador xinès i el seu director de fotografia Dong Jingsong, que tanquen el periple oníric amb un pla-seqüència tant o més espectacular que el del llargmetratge precedent.