L'inspector Mangin és un policia vidu a qui li passa el mateix que a molts personatges de les pel·lícules de Pialat: que acaben la paciència i comencen a repartir llenya. Tampoc no és d'estranyar atesos els interminables interrogatoris que no condueixen enlloc. L'estil naturalista de Pialat emfatitza la rutina a la comissaria.
La frontera entre servidors de la llei i delinqüents és molt porosa. L'advocat dels tunisians traficants de droga esmorza amb ells; i també es fica al llit amb la Noria (Sophie Marceau), nòvia i còmplice d'un dels malfactors que té tancat a la presó; i també és amic d'en Mangin, malgrat es dediqui a treure al carrer els clients que el policia engarjola. Mangin fa l'amor amb la prostituta Lydie (nova col·laboració de Sandrine Bonnaire amb el director) després d'arrestar el seu proxeneta.
La seductora Noria també ensarrona l'inspector, clarament necessitat d'amor, la qual cosa (i el robatori de dos milions de francs en diners i droga) condueix a una situació molt perillosa. Pialat ho resol fidel al seu estil i el film acaba com ho feia "A nuestros amores", amb la imatge congelada del rostre del protagonista, interrogant-se sobre un futur incert.
Una figura d'estil que també remet al cèlebre final de "Los 400 golpes", de François Truffaut, valedor de Pialat com vam explicar al post de "La infancia desnuda". Truffaut havia mort un any abans de l'estrena de "Police" i el film li ret un petit homenatge mostrant el seu rostre a la portada d'una revista en un quiosc.
5 comentaris:
Siempre me han resultado atractivas este tipo de películas.
Pialat se interesa aquí más por la ambigüedad moral de los personajes -atrapados entre la violencia, el deseo y la desconfianza- que por la rutinaria intriga. Mención para un Gerard Depardieu en un registro seco y contenido. Creo recordar que vi esta película en la misma época que el thriller esteticista Subway de Besson y me parecieron el día y la noche.
Una abraçada.
Trecce: Aunque no es un "polar" muy al uso.
Pedro: Gérard Depardieu brilla en un registro muy difícil, pues oscila constantemente entre el cinismo y la violencia y la ternura y cierta melancolía. La trama policíaca, como señalas, no tiene mucho interés en sí misma; lo mejor es la relación que mantiene el policía con Noria, una peculiar "femme fatale".
Una abraçada.
Un turbulent i hiperrealista drama policíac, com ja heu anat comentant, on Maurice Pialat desmitifica el gènere a través d'un Gerard Depardieu implacable i magnètic.
Una abraçada.
No sé si Pialat pretén desmitificar el "polar", però és evident que el porta al seu terreny, submergint-lo primer en un bany de realitat rutinària i antiheròica i deixant per al final una nova reflexió sobre les formes del desig.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada