UN POETA

Definitivament, una de les millors sorpreses de la temporada. De Colòmbia ens arriba aquesta comèdia satírica dirigida el 2025 per Simón Mesa Soto. Presenta un protagonista peculiar i no especialment agraciat, un poeta, com anuncia el títol, que va fer dos quaderns quan era molt jove i no ha tornat a publicar. Òscar Restrepo és un "fracàs" (primer dels quatre capítols que ordenen el film) a tots els nivells, que té problemes amb la beguda i que accepta, a contracor i per poder pagar la universitat de la seva filla -a qui veu més aviat poc-, una feina de professor. 

A l'escola, descobreix una alumna de gran talent, d'extracció humil, i decideix ajudar-la presentant-la a un premi de poesia. Els companys de l'Escola de Poesia ho celebren i animen el poeta en el seu modest mecenatge, que pot esdevenir -li diuen- el seu "Opus Magnum" (títol del segon capítol). 

No vull revelar més detalls d'un argument que flirteja amb la tragèdia però que conté un genuí sentit de l'humor, sobretot a mesura que desvia el focus del protagonista malastruc (i a partir de l'escena impagable del festival poètic) per mostrar-nos una societat desequilibrada i mesquina en què tothom procura pels seus interessos (*) i la poesia com a concepte sembla un mal acudit; tot i que, al final, com anuncien els altres dos capítols, "l'art ens salvarà" gràcies a "un poema feliç". 

(*) Salvant les distàncies que calgui salvar, "Un poeta" em va recordar el to i la intenció de la millor comèdia italiana hereva del neorealisme.