Els restants episodis, aparentment, també remeten a altres gèneres o estils cinematogràfics, tot i que cal agrair-li al company de cinefília l'aclariment, en la seva ressenya sobre aquest títol, que els capítols també fan referència als sis sentits del pensament budista (vista, oïda, olfacte, gust, tacte, ment); sabut això, puc entendre una mica de què va "Resurrection", si és que va d'alguna cosa i no es limita a ser una nova exhibició de l'innegable talent visual del realitzador xinès i el seu director de fotografia Dong Jingsong, que tanquen el periple oníric amb un pla-seqüència tant o més espectacular que el del llargmetratge precedent.
6 comentaris:
En cualquier caso, de gran atractivo visual.
Eso es indudable.
La idea de fondo -la pérdida de la capacidad de soñar- es potente, pero Bi Gan no la desarrolla, sólo la utiliza como excusa para construir un dispositivo estético que salta entre formas, épocas y texturas sin preocuparse demasiado por la coherencia interna. Ya casi la he olvidado.
Una abraçada.
Yo también creo que el director se centra en la(s) forma(s) y se olvida de construir una trama más o menos coherente.
Una abraçada.
Probablement ens trobem davant l'obra d'un cineasta incomprès, malgrat que allò que proposa ens pugui semblar gratuït. En quelsevol cas, merci per citar-me.
Una abraçada!
Dec ser jo que no el comprenc gaire (haha!). Tanmateix, és un nom a tenir en compte i, de fet, em consta que té molts fans.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada