En aquestes circumstàncies, també era excepcional que un jove fiscal idealista i compromès viatgés a Moscou per denunciar els abusos.
"Dos fiscales" (Sergei Loznitsa, 2025) narra el seu periple amb un domini absolut del tempo i la posada en escena, en format quadrat i tons ocres i grisos, com correspon a l'època retratada, a través de quatre llargues escenes que descriuen amb plausible exactitud el funcionament fredament burocràtic, inexorable, de la maquinària del terror.
Sí, això va passar els anys trenta; però penso que cal prendre'n nota, no fos cas.
6 comentaris:
Es imprescindible tener presente estas cosas por más que nos parezcan lejanas, como bien dices, no vaya a ser...
Sólo hay que ver el auge del totalitarismo incluso en países tradicionalmente democráticos.
Em va encantar l'escena on el protagonista es planta davant la màxima autoritat per denunciar els casos de corrupció dels quals ha tingut coneixement. I la cara d'estupor del funcionari, com dient: "I tu com t'atreveixes a dir-me això!". Sabent quin serà el desenllaç, la situació adquireix més dramatisme encara.
Una abraçada.
No falla cap escena. I també fa patir molt el viatge en tren de tornada.
Una abraçada.
Menció súper-especial a la interpretació del fiscal dolent. La mirada de pòquer més tenebrosa i amenaçadora que he vist en molt de temps.
Impenetrable i terrorífica.
Publica un comentari a l'entrada