Tot i allunyar-se de la contemporaneïtat dels seus llargmetratges precedents, Pialat porta l'univers de l'escriptor al seu terreny.
La Mouchette de "Sous le soleil de Satan" (Bonnaire) manté relacions sexuals amb homes madurs que no li convenen. Mentrestant, el capellà Donissan (Depardieu) explica al seu degà (Pialat) la desesperació que sent a causa de la preeminència del pecat al seu voltant, realitat que no pot obviar per l'obligació de confessar els parroquians.
Com tants altres personatges de Pialat, Donisson s'expressa sovint a través de la violència, tot i que, en aquest cas, l'exerceix sobre si mateix, flagel·lant-se o mortificant-se de mil maneres. També, però, sap castigar amb les paraules; i la seva reprimenda a la Mouchette tindrà conseqüències terribles.
El capellà no sap si és Déu o el Diable qui l'inspira. El segon se li apareix enmig d'una nit en què es perd viatjant a un poble del costat i té al·lucinacions i revelacions, a la manera de l'apòstol Pau de Tars.
La dualitat, un assumpte molt present en l'obra de Pialat, fonamenta l'angoixa de Donissan, qui pot indistintament ser homicida i salvador, boig i sant venerat pels seus parroquians.
"Bajo el sol de Satán" va rebre la Palma d'Or a Cannes en una edició en què competia amb títols tan celebrats com "Ojos negros", de Mikhalkov o "El cielo sobre Berlín", de Wenders. Els xiulets del públic quan va sortir a recollir el premi li van fer dir "Si no m'estimeu, jo tampoc a vosaltres".
4 comentaris:
El enfrentamiento entre los sentimientos humanos, con la difusa línea que separa el bien del mal.
Un asunto habitual en la filmografía de Pialat, elevado aquí a categoría mística.
Una austera i intensa meditació sobre la fe, la gràcia i l'eterna lluita contra el mal, en aquest cas impulsada per l'extraordinària presència del Gérard Depardieu.
Ja ho pots ben dir! Depardieu està immens en el difícil paper del capellà.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada