HAPPY TOGETHER

Hauré de parlar algun dia de "Deseando amar", pel·lícula de Wong Kar-wai del 2000 que apareix al cinquè lloc de la llista vigent de millors títols segons Sight and Sound. Però també l'hauria de revisar primer, de manera que em conformaré, de moment, amb comentar el títol que la va precedir en la filmografia d'un director xinès que potser ha estat una mica sobrevalorat. 

Com sigui, "Happy Together" (1997), crònica d'amor i desamor entre una parella de gais que han viatjat de Hong Kong fins a Buenos Aires i que volen visitar junts les cascades de l'Iguaçú però romanen a la capital en pensions infectes i es guanyen la vida com poden, un d'ells freqüentant males companyies, mostra una audàcia visual molt notable: combina blanc i negre (la fotografia és excel·lent) amb colors saturats, profunditat de camp, moviments de càmera agressius i una estètica urbana d'arrel oriental que també val a La Boca. No és l'únic mèrit d'un títol que sap com mostrar el complex univers dels sentiments, en què els escenaris i els objectes quotidians tenen tanta importància com si es tractés d'una pel·lícula de Billy Wilder, tot i que estem comparant cinema als antípodes en tots els sentits. 

Més enllà de l'apartat visual, la banda sonora està molt cuidada. No endebades, un dels personatges afirma que l'oïda pot ser més important que la vista. Trobarem hits com la cançó que dóna títol al film, però també molta música llatina, tendència que es desfermarà en la posterior i molt mítica "Deseando amar" (en parlarem, sí, més tard o més d'hora).