L'escena inicial és una òbvia aclucada d'ull cinèfila que aplaudiran els fans de Stanley Kubrick; però el deute més evident és amb els videoclips dels vuitanta, fonament dels números musicals i l'estètica kitsch. I aviat ens adonem que "Barbie" vol ser més que una diversió estiuenca que apel·la a la nostàlgia, i que conté una reflexió sobre els rols de gènere sens dubte més eficaç que les dissertacions de Marc Giró i els seus contertulians/contertulianes en el programa de RAC1 que diàriament arremet contra l'heteropatriarcat.
"Barbie" no pot evitar ser una pallassada més o menys estrafolària, però està elaborada amb enginy i sentit de l'humor. Un sentit de l'humor que comparteixen els seus intèrprets, Margot Robbie i Ryan Gosling parodiant sense complexos la seva imatge de sex-symbols.