Els protagonistes són la improbable parella formada per en Gil (Henry Fonda) i la Lana (Claudette Colbert); ella és una noia de bona família que viu molt tranquil·la a Albany quan ell l'enreda perquè es casin i la porta a viure a una cabana enmig d'uns boscos molt fotogènics però plens d'indis no gaire simpàtics; quan els nadius s'alien amb els anglesos per lluitar contra els colons, les coses es compliquen, i encara sort que, prop de casa seva, hi ha un fort que s'assembla molt a altres que anirem trobant al llarg de la filmografia del director, on als homes els agrada beure i ballar però també són valents quan cal.
El film voreja el melodrama i no és el més memorable d'un director que ja havia signat "La diligencia" el mateix any i estava a punt de fer "Las uvas de la ira", però conté els elements habituals al seu cinema: el sentit de l'humor que presideix el retrat dels personatges secundaris i que alterna amb moments de gran dramatisme; l'accent en la comunitat que atorga sentit a la lluita individual i que se celebra a si mateixa amb balls i litúrgies.
5 comentaris:
A pesar de estar considerada como un trabajo menor de Ford, sigue siendo una hermosa película llena de humor y humanismo, un homenaje que rinde el maestro a los fundadores de la nación, a sus esposas e hijas, que tan decisivas fueron, mujeres fuertes que, al lado de los hombres, participaban como ellos en las duras tareas del campo y no dudaban en empuñar un fusil. El film guarda un fuerte sentimiento patriótico, nada disimulado en las escenas finales.
Aventuras, calamidades y compensaciones en la heróica cotidianeidad de los hombres y mujeres que fueron artífices de un país que nacía. Visto a través del amoroso e inconfundible prisma fordiano. Agradable, con momentos de tensión y emoción. Pero, como apuntas, esta película no se encuentra ni por asomo entre lo mejor de Ford.
Trecce: Con homenaje a la bandera incluido.
Teo: En cualquier caso, un grato ejemplo de un cine que dejó de existir hace décadas y que contiene los trazos inconfundibles de su autor.
Saludos y gracias por comentar.
Hola Ricard!
Ese cine añejo que siempre apetece volver a ver.
Saludos!
O ver por vez primera, como es mi caso.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada