Amb una fotografia excel·lent de Luciano Tovoli, les primeres escenes, en què el jove protagonista arriba a la fortalesa que guarda una frontera enmig del desert resulten impressionants i semblen anunciar un gran títol d'aventures. Però aviat ens adonem que aquesta adaptació de la novel·la de Dino Buzzati és més aviat una al·legoria claustrofòbica que Buñuel, autor d'"El ángel exterminador", hauria volgut dirigir (cert): ningú no pot escapar d'una fortalesa que s'alimenta de la salut i les vides dels seus habitants, militars lliurats a rutines i reglaments absurds que esperen un enemic que mai no apareix; els joves substitueixen els oficials veterans per fer-se vells ells mateixos, fins que arribi la jubilació o la mort, amb l'única companyia del vent i de la sorra.
6 comentaris:
Hola Ricard!
Me agrado cuando la vi. Las películas con desierto de por medio tienen un poder de fascinación, al menos para mi. Me gustan esos posters con el reparto presente.
Saludos!
Estos posters son típicos de algunas superproducciones de los setenta, aunque en este caso se trata de una superproducción relativamente modesta.
Saludos.
Encara no he vist la peli ni he llegit el llibre, però fa anys vaig guanyar un exemplar de la novel·la gràcies a "La finestra indiscreta", el programa de ràdio de l'Àlex Gorina.
Una abraçada.
Jo no guanyo mai res (esclar que tampoc participo ;)).
Una abraçada.
El retrato de una desesperante espera en un entorno que se antoja angustioso.
Pese a los espacios abiertos que rodean a la fortaleza, ésta se revela una prisión incluso en un sentido existencial.
Publica un comentari a l'entrada