dissabte, 6 de maig del 2023

EL LEÓN EN INVIERNO

Avui coronen el rei dels anglesos i pot ser una excusa per parlar d'un títol sobre la monarquia d'aquell país i constatar que els problemes familiars a les cases reials venen de lluny. I, si no, vegeu el cas del rei Enric II Plantagenet i els seus tres fills, un de maquiavèl·lic -Geoffrey-, un altre una mica salvatge -el famós Ricard Cor de Lleó- i un de ruc, en John (després conegut com en Joan Sense Terra, etern enemic d'en Robin Hood). Triar entre una d'aquestes toies per fer-lo hereu era quasi tan complicat com la relació del rei amb la seva esposa, Elionor d'Aquitània, a qui tancava en una torre quan li convenia. 

"El león en invierno" (Anthony Harvey, 1968) va tenir cert renom i bastants premis, però és molt dialogada, gairebé teatral, més aviat feixuga i sense un gran interès cinematogràfic, tot i que permet gaudir d'excel·lents interpretacions de Peter O'Toole, Katharine Hepburn i un jovenet Anthony Hopkins en el paper del futur rei Ricard; i juga a desmitificar una època (la cort del segle XII és grisa i bruta i els castells plens de palla i de bestiar) i uns personatges, menció especial a l'esmentat Ricard Cor de Lleó, que, malgrat la seva fama de mascle guerrer, no sempre combatia els francesos: de vegades, els acollia al llit.

6 comentaris:

Trecce ha dit...

En efecto, incidiendo en lo que señalas, me pareció muy interesante la ambientación, no porque esté más o menos lograda, que lo está y sin necesidad de recurrir a mucha parafernalia, sino porque refleja con bastante realismo lo que podía ser la vida en una corte europea del siglo XII, con pobres construcciones de madera y paja en el interior de las fortalezas adosadas a los fuertes muros de piedra; el suelo de las zonas abiertas embarrado; gallinas y perros deambulando a su albedrío y los personajes, incluído el rey, sin grandes oropeles y ostentaciones, alejada de los estereotipos que nos han sido transmitidos por el cine y la literatura modernos.

ricard ha dit...

No es el único film de los años sesenta que retrata la Edad Media con cierto realismo, pero sin duda marcaba distancias con títulos y arquetipos vigentes en Hollywood en las décadas precedentes.

Saludos.

ethan ha dit...

Me parece una buena película, que se ve con interés debido a las excelentes interpretaciones de la pareja protagonista. El debe de la cinta hay que buscarlo en una puesta en escena muy teatral.
Saludos.

ricard ha dit...

Totalmente de acuerdo.

Saludos.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
A mi ese aspecto de la ambientación es precisamente una de las cosas que mas me gusta de la película. Un titulo que creo resiste (con algún achaque quizás) el paso del tiempo.
Saludos!

ricard ha dit...

Tal vez le falta un poco de ímpetu narrativo.

Saludos.