dissabte, 20 de maig del 2023

HASTA EL ÚLTIMO ALIENTO

"Hasta el último aliento" (1966) és, sens dubte, una de les obres mestres de Jean-Pierre Melville. A través d'una narració que avança de manera tan implacable com els mètodes dels seus personatges, se centra en la figura d'en Gustave (Lino Ventura), qui fuig de la presó i, tot seguit, s'involucra en un robatori per obtenir els diners que li calen per desaparèixer. 

És eficaç i és llest però trobarà molts obstacles en un camí que endevinem només pot conduir al desastre: un antic amor, uns socis perillosos i uns policies capaços de qualsevol treta per aconseguir una confessió. A Gustave no se li posa cap pedra al fetge per haver de matar algú, però es torna boig quan el fan passar per delator perquè, com a bon personatge melvillià, ell té un codi d'honor, només faltaria. Si més no, el comissari que interpreta Paul Meurisse demostra que és el millor en la seva feina perquè comprèn els delinqüents; els engarjola però els respecta.

6 comentaris:

Trecce ha dit...

Puro noir.

ricard ha dit...

Y puro "polar".

Teo Calderón ha dit...

Uno de los noir de Melville más duros e inmisericordes a través de una narrativa seca y de una gran precisión (fue la última vez que utilizó el blanco y negro). Aquí ya está definida esa característica de su cine por la que sus personajes, tipos marcados por el fatalismo, se apoyan en códigos de conducta impregnados de una determinada ética (inquebrantable lealtad entre ellos) que guía sus acciones aunque pertenezcan a ese oscuro submundo criminal. Por destacar algo en una película tan destacable, me referiré al trabajo de un impresionante Lino Ventura cuya potencia en pantalla logra dibujar un personaje memorable.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Esta es una de esas películas irrepetibles. Una delicia en impecable blanco y negro.
Saludos!

ethan ha dit...

Muy buena, se adivina el final, pero es una cinta estupenda, con Lino Ventura en su salsa, mejor dicho en la salsa de Melville.
Saludos.

ricard ha dit...

Teo: Lino Ventura, un imprescindible del cine negro francés.

Fran: Sin duda.

ethan: El fatalismo es consustancial al cine de Melville.

Saludos.