Com sabem, va ser la primera que va assolir la candidatura, però a cap de les altres dues els falten mèrits.
"Cinco lobitos" parteix de dues relacions materno-filials; la protagonista (Laia Costa, magnífica) té una nena i seriosos problemes per conciliar la nova situació amb la feina, a pesar de teletreballar; el marit sempre està voltant i no ajuda gaire, de manera que la noia ha de recórrer als seus pares, i la relació amb ells, i particularment amb la mare, actuarà com un mirall que li permetrà entendre una mica millor com funciona tot això de la convivència.
8 comentaris:
Malgrat la senzillesa del plantejament i els possibles defectes d'una òpera prima, jo l'he trobada una pel·lícula molt emotiva.
Una abraçada.
És emotiva, lúcida, i està molt ben interpretada.
Una abraçada.
Está pendiente, a ver si voy despejando la lista.
Hola Ricard!
Este 2022 esta siendo un año estupendo para nuestro cine. A veces me sorprende la ojeriza que le tiene cierta parte de nuestra sociedad al cine español.
Saludos!
Bones interpretacions, sobre toto de Susi Sánchez, però m´ha semblat una mica esteriotipada. En plan: "vinga, a tocar els sentiments de cara als Oscars".
Aquest film de Paco Leon que viu darrera d´un armari m´ha fet recordar la curiosa "El anacoreta" amb Fenán Gómez que viu a una cambra de bany.
Salut!
Borgo.
Trecce: Este año, el cine español nos está dando trabajo.
Fran: Sin embargo, el concepto de "españolada" ha perdido vigencia gracias a algunos buenos títulos que han ido jalonando nuestra cinematografía. Este año está siendo especialmente fecundo; y creo que el público no está respondiendo mal del todo.
Borgo: Jo crec que "Cinco lobitos" és sincera i honesta; però és veritat que voreja el tòpic en molts moments.
No he vist "El anacoreta" (encara).
Gràcies pels vostres comentaris.
Ricard.
em va pareixer molt honesta i em va agradar força l´actuació de Laia Costa.
Un abraç
Completament d'acord.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada