El protagonista, porter de l'hotel, se sent segur i orgullós amb el seu uniforme (la passió pels uniformes devia venir de lluny a Alemanya), i es passeja pel seu barri com si fos un general. Però les coses canvien irremeiablement quan el releguen, a causa de la seva edat, a tenir cura dels lavabos.
Murnau condueix amb mà ferma i sensibilitat aquesta història senzilla i commovedora, i l'expressivitat d'Emil Jannings i l'habilitat del realitzador permeten prescindir d'intertítols -una autèntica revolució en el moment de l'estrena del film-.
4 comentaris:
Quan les imatges parlen per sí soles no calen intertítols. El fet és que, amb el seu Kammerspielfilm, Murnau estava posant les bases del cinema modern.
Una abraçada.
Molt bona observació. El Kammerspielfilm utilitza elements realistes amb finalitat simbòlica (per exemple, la porta giratòria de l'hotel) i procura evitar els intertítols.
Una abraçada.
Hola Ricard!
Pues tendré que verla sin falta. Quizás lo leí en algún libro pero no recordaba lo del "Kammerspielfilm" (gracias Juan), desde luego con el post me has despertado la curiosidad.
Saludos!
Yo no había visto todavía la película y es excelente (¡gracias, Filmin).
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada