El realitzador, especialitzat en complots i en posades en escena "modernes" ("El mensajero del miedo", "Siete días de mayo"), serveix un treball curiós i ocasionalment inspirat però també irregular i una mica mancat de ritme. El subtext al voltant de la crisi existencial de la classe mitjana té la seva gràcia i la presumpta relació amorosa entre Salome Jens i Rock Hudson és força depriment; però potser hauria calgut moderar l'ambició i el metratge i obtenir a canvi un capítol excel·lent de "La dimensió desconeguda".
4 comentaris:
Doncs, vés per on, a mi és una pel·lícula que em va entusiasmar quan la vaig veure, fa vint anys, a la Filmoteca. No sé si avui opinaria igual.
Una abraçada.
Jo no l'havia vista fins ara i uns amics devots del cinema fantàstic me la van recomanar. Ja sabia de què anava, la qual cosa elimina el factor sorpresa i se'm va fer molt llarga tota la primera part, i, a partir del moment que apareix Rock Hudson, la vaig trobar un pèl histèrica. És curiosa, per descomptat, i força original si tenim en compte l'any que es va estrenar.
Una abraçada.
Hola Ricard!
La descubrí hace un par de años y la verdad que me dejo alucinando. Es muy perturbadora, ese arranque con la llamada telefónica es muy fuerte, hay una película española que comienza mas o menos igual, pareja durmiendo de madrugada, suena el teléfono y es la hija que estaba muerta, vamos, que te quedas de una pieza...
Rock Hudson no nos tenia habituados a este tipo de registros, quizás de ahí que nos choque.
Saludos!
Sí, no parece una película de Rock Hudson. Y, sobre la española que comentas, pues me has dejado intrigado.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada