Ambientada a Los Ángeles (amb un inici i un epíleg a San Francisco -Alcatraz, per ser exactes-), en els primers minuts situa un conflicte que podria haver signat Peckinpah, puix conté la traïció d'un amic i d'una esposa; sembla que la continuació se centrarà en la venjança del protagonista (Lee Marvin), però el tema es complica amb la intervenció d'una cunyada amb els trets d'Angie Dickinson i d'una organització criminal tan sofisticada com la posada en escena de Boorman, brillant i alhora abrupta com en els millors thrillers, substituint la fotografia expressionista dels títols dels quaranta pel format scope i el color, il·luminat pel sol de Califòrnia.
3 comentaris:
Hola Ricard!
Me encanta, por un lado la maravillosa Angie Dickinson (de niño estaba enamoradísimo de ella en "La mujer policía"...jeje) y por el otro a uno de los mejores tipos duros que nos ha dejado el cine como es Lee Marvin.
Saludos y feliz semana!
Una altra peli que recordo amb entusiasme. Aquesta la vaig veure als desapareguts Méliès, quan encara programaven clàssics.
Una abraçada.
Fran: Desde luego, una pareja magnífica.
Juan: És un títol que val la pena recuperar.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada