Els primers minuts d'"As bestas" resumeixen una violència atàvica personificada en dos germans podrits per l'odi i l'alcohol barat que protagonitzaran un enfrontament amb una parella de francesos amb formació intel·lectual que només pot acabar com el rosari de l'aurora. Els gavatxos s'han instal·lat a les muntanyes de Galícia per conrear tomàquets ecològics i, a més de venir a tocar els collons dels rudes vilatans, no volen cedir els seus terrenys a les eòliques (el moment en què el francès contempla els molins de vent, monstres cervantins indiferents a la tragèdia que invoquen, esdevé una contundent metàfora visual).
Sorogoyen modula hàbilment la tensió del relat i fuig de les solucions fàcils o de les catarsis peckinpahianes per aprofundir en els dilemes dels personatges, dels bons i dels dolents; procura ser equànime però sense ignorar la impotència de les víctimes davant la maldat d'alguns (Luis Zahera broda el seu terrorífic personatge) i la indiferència còmplice d'altres, particularment dels guàrdies civils.
Aquesta història trista i fosca està basada en un cas real.
4 comentaris:
la historia se torna en parábola de tantos males que nos acechan, algunos de los cuales creíamos ya enterrados, pero que están bien presentes en nuestro mundo y que necesitan cualquier leve disculpa para aflorar, que ofrece unas cuantas lecturas y no menos reflexiones que van mucho más allá de la historia que relata.
Hola Ricard!
Le tengo muchas ganas. Ha sido muy bien recibida y me tiene una pinta magnifica.
Saludos!
Coincideixo plenament amb la teva valoració. Em sembla que Sorogoyen ha filmat una de les seves millors pel·lícules, un cant a la tolerància i, alhora, a la fermesa de les pròpies conviccions.
Una abraçada.
Trecce: Sin duda es así.
Fran: No va a decepcionarte.
Juan: Jo no ho hauria dit millor.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada