El film va tenir males crítiques (com "El proceso"), i no entenem per què. Es tracta d'una adaptació fidel al text, bella (excel·lent la fotografia en color de Gilbert Taylor) i també violenta com els temps i els fets que retrata.
La producció de Playboy potser va despistar els crítics.
"Macbeth" era el primer títol que Polanski dirigia dos anys després del terrible assassinat de la seva esposa embarassada Sharon Tate a càrrec de Manson i companyia. Potser no és casual que utilitzés el text de Shakespeare de manera catàrtica, atesa la seva violència que inclou esquarteraments, infanticidis i, fins i tot, la referència a una cesària.
4 comentaris:
Hola Ricard!
Pues una de esas muchas asignaturas pendientes que ya debería de haber visto, tomo buena nota.
Saludos y buen finde!
Ya sabemos lo que ocurre con la crítica algunas veces.
Al meu entendre, la incomprensió i, fins i tot, la indiferència que va patir aquesta pel·lícula en el moment de la seva estrena rau en el fet que potser no encaixava gaire amb la imatge pública d'un director que aleshores, sobretot als EUA, era vist com una mena de vividor. En tot cas, ara que Polanski (al marge de les controvèrsies que encara genera la seva figura) és ja un autor consagrat, resulta molt més fàcil adonar-se de la magnificència de la seva adaptació.
Una abraçada.
Fran: Creo que es un título interesante para descubrir (o recuperar, como en mi caso).
Trecce: Es un ejercicio revelador recuperar críticas de la época de películas actualmente de culto o consideradas clásicos. Muchas fueron recibidas con frialdad o incluso hostilidad.
Juan: Malgrat l'èxit de "La semilla del diablo", diria que a Polanski no se'l van prendre gaire seriosament, almenys abans de "Chinatown". Per cert, havia oblidat comentar al post la similitud d'alguns moments de "Macbeth" amb la seva adaptació de l'obra d'Ira Levin, particularment l'escena del sàbat de les bruixes i el somni del protagonista després d'ingerir el beuratge que li ofereixen.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada