L'any 1970, John Cassavetes reincideix en l'estil assajat a "Faces": llargues escenes en temps real, molta improvisació i distància focal llarga per no molestar els actors, tot i que, paradoxalment, "Husbands" és en molts moments una simfonia de primers plans, que intenten captar allò que els personatges no saben expressar amb paraules.
Ell mateix intervé com a actor, secundat per Peter Falk i Ben Gazzara, que es convertiran en actors-fetitxe; i encarnen tres quarantins una mica desorientats, sobretot després de la mort d'un amic; tant és així que, sense tornar a les seves respectives llars amb les seves famílies, se'n van de festa i, després d'acabar amb les reserves d'alcohol de Manhattan, viatgen a Londres, on plou a bots i barrrals, juguen al casino i es lliguen unes britàniques. El film podria semblar una poca-soltada però en el fons és força dramàtic i, si més no, il·lustra de manera prou convincent allò que de vegades fem els homes quan ens deixen sols: emborratxar-nos, perdre el nord, tornar-nos nens per fugir de la por.
4 comentaris:
Recordo que vaig veure aquesta pel.lícula al cinema ARS a un programa doble amb "Una mujer bajo la influencia". Em va agradar per els actors, un tó que sembla una mica documental i aquest esperit d´improvisació típic de Cassavetes que per aixó ho va passar tan malament al rodatge de "Rosemary´s Baby" amb un Polanski que el feia repetir 50 vegades cada escena.
Vaig llegir que Jack Finney va escriure la novela "The Body Snatchers" després d´estudiar el Síndrome de Capgras, la gent que el pateix pensa que les persones que l´envolten són sosíes, que han sigut reemplaçats per impostors idèntics.
Salutacions.
Borgo.
"Una mujer bajo la influencia" té més reconeixement crític, però em sembla que les dues pel·lícules són prou rellevants.
No sabia que Polanski pugués comportar-se com Kubrick en els seus rodatges. De fet, diuen que Cassavetes era una mica com Orson Welles i que feia d'actor bàsicament per obtenir diners per als seus projectes com a director, més aviat minoritaris.
No coneixia això del Síndrome de Capgras. Deu ser bastant fotut.
Salutacions.
Algunas películas de Cassavetes han envejecido muy mal. "Maridos" es una de ellas, diálogos soporíferos y escenas sonrojantes como la de los tres amigos en el lavabo del bar.
Un abrazo.
Hay momentos un poco digamos extravagantes.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada