En un moment de la sèrie, tres personatges s'apunten entre si amb les seves pistoles i un d'ells, intentant desfer l'embolic, diu que "això no és una pel.li de Tarantino".
Potser no, però l'exitosa sèrie d'Antena 3, ara adquirida per Netflix, és clarament deutora de "Reservoir Dogs". Els noms de ciutats que identifiquen els qui assalten la Fábrica de Moneda y Timbre (d'aquí el títol de "La casa de papel") són l'equivalent dels colors que identificaven els herois de Tarantino, igualment interessats a ocultar la seva identitat. I no falten els plans dels personatges avançant cap a la càmera al ralentí, per no parlar del look Uma Thurman d'Úrsula Corberó.
"La casa de papel" és una peculiar barreja entre el thriller d'atracaments perfectes i les sèries més autòctones al voltant d'un microcosmos i els vaivens amorosos dels seus protagonistes. Una aposta amb alguns riscos que salva els papers, valgui la redundància, gràcies justament a aquesta manca de prejudicis i a un guió força enginyós que proposa un joc en doble sentit: el que mantenen els atracadors i, sobretot, el seu cervell ("El professor") amb la policia, i el que manté la sèrie amb el mateix espectador, a qui ofereix sorpreses i emocions sense gairebé respir, portant al límit la versemblança de les situacions però preservant en tot moment la coherència interna de la trama. Tampoc no són alienes a l'èxit popular de l'única sèrie espanyola premiada amb un Emmy les prestacions d'uns actors amb tendència a sobreactuar però dotats d'un carisma notable, des de l'esmentada actriu catalana (Tòquio, a la sèrie) a l'enigmàtic Pedro Alonso (Berlín), passant per Itziar Ituño (la negociadora), Álvaro Morte (el cervell de la colla i el personatge més afinat de la història), fins a Alba Flores (Nairobi), digna continuadora d'una nissaga que porta la interpretació a la sang.
I les màscares de Dalí, és clar!
2 comentaris:
És curiosa la trajectòria d´aquesta serie, a Antena-3 no va tenir cap éxit però al passar a Netflix va triomfar i ara és ven a molts paissos. Entre ells Mèxic, ón avui han assaltat la Casa de la Moneda y Timbre. Coincidència?
Salutacions.
Borgo.
No ho sé, però em sembla que els mexicans tenien algun infiltrat...
Jo no l'havia seguida quan la feien a Antena-3, però no em vull imaginar veure els episodis de més d'una hora de durada amb les tandes d'anuncis pròpies de la cadena: quatre hores per episodi??
No sé si va tenir èxit llavors o no, però és evident que Netflix va ensumar el filó.
Aprofito per aclarir que quan vaig fer el post no havia començat a veure la tercera temporada. Netflix ha introduït alguns canvis: una durada una mica més curta per episodi i, sobretot, més duros. De "Reservoir Dogs" hem anat a parar a "Misión: Imposible".
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada