Després de dos títols d'imatge real -"Misión: imposible. Protocolo fantasma" (2011) i "Tomorrowland: El mundo del mañana" (2015)-, i potser per rescabalar-se del fracàs d'aquesta segona, Brad Bird torna a territori conegut, el de l'animació, i, per a més seguretat encara, recupera els seus personatges de més èxit i planteja una continuació de "Los increíbles", producció del 2004 sota el segell de Pixar que presentava les aventures d'una família de superherois condemnats a exercir de persones normals i corrents. "Los increíbles 2" no és ni millor ni pitjor que el primer lliurament: ben estructurada dramàticament, manté l'encert dels escenaris sixties i jamesbondians, com la casa ultramoderna que els cedeix el milionari que desitja que els superherois siguin novament legals, i conserva la facilitat per crear gags, centrats la majoria en el personatge del petit Jack Jack.
Són pel·lícules tècnicament perfectes i molt divertides però, personalment, els trobo a faltar la màgia de "Ratatouille" (2007).
3 comentaris:
Pues no sé si mejor o peor, pero a mí la primera me parece que le da unas cuantas vueltas a esta. Me gustó mucho más esa. O El gigante de hierro.
En fin... al menos es mejor que Tomorrowland (pena que le saliera tan floja; esa peli podía haber estado muy bien; y tenía cosas que me gustaron).
Un saludo.
Sí, ésta es más de lo mismo. Comparto tu parecer sobre "Tomorrowland"; la historia tenía posibilidades pero no acababa de cuajar; además, era muy larga, ¿no?
Saludos.
Si una pelis es muy buena, no nos damos cuenta de si es larga o no. Las de David Lean, no parece que duren lo que duran ;-)
Así que supongo que sí.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada