Potser l'única novetat destacable en el darrer lliurament de la sèrie sigui que repeteix director. Christopher McQuarrie, responsable de "Misón: Imposible. Nación Secreta" (2015), signa ara "Misión imposible: Fallout" (2018) -resulta complicat no fer-se un embolic amb els signes de puntuació en els títols-.
Com diem, poques novetats: si ahir Ethan Hunt es penjava d'un avió, ara ho fa d'un helicòpter (sense dobles, segons diuen; Cruise està en bona forma física tot i tenir l'edat d'alguns jubilats); torna a demostrar la seva perícia dalt d'una moto en una escena trepidant pels carrers de París i la seva elegància quan assisteix, després de saltar d'un avió des de l'estratosfera, a una festa pija al Grand Palais. La trama continua centrada en el comerç il·legal d'armes nuclears, i els girs argumentals, les màscares i els problemes del protagonista a l'hora de compaginar vida privada i compromisos laborals són els de sempre. Això sí, més i millor; un còctel perfecte d'acció i dramatisme amb una seqüència final que combina tres accions en paral·lel espectacular i adrenalítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada