EL EXORCISTA

Ara que el Vaticà està nomenant exorcistes a tort i a dret, sembla oportú recordar la pel·lícula que va fer famosos aquests capellans: "El exorcista" (1973), un èxit sense precedents del cinema de terror basat en la novel·la homònima de William Peter Blatty.

Dirigida per William Friedkin, un realitzador sense experiència en el gènere però llavors molt conegut gràcies a l'oscaritzada "The French Connection" (1971), narrava la dramàtica experiència de la Regan (Linda Blair es va fer famosa pel seu paper), una nena, filla d'una coneguda actriu (Ellen Burstyn), que, un bon dia, comença a fer coses estranyes com caminar cap per avall o parlar a l'inrevés. Després d'algunes visites a cal metge sense resultats i d'una mort misteriosa, conclouen que la Regan pensa que està posseïda -o ho està de veritat?- per un dimoni, i que el tractament més adequat, no exempt de perills, és una cerimònia d'exorcisme segons l'ancestral ritu romà a càrrec de dos sacerdots, el voluntariós pare Karras (Jason Miller) i un altre amb experiència en el tema, el veterà Lankester Merrin (Max von Sydow, qui bescanviava la lluita amb els dimonis interiors en els films d'Ingmar Bergman per una altra de més física amb una nena endimoniada, amb levitacions i vòmits de color verd inclosos).

El film és terrorífic i alhora espectacular. El seu mèrit principal va ser ubicar una qüestió a priori tan kitsch com pot ser un exorcisme en un escenari molt realista; de manera que a l'espectador li acaba passant com als mateixos protagonistes: al final, resulta creïble que hi hagi un dimoni dintre la Regan; i molt antipàtic i malparlat.