El compositor, ja malalt i decebut per la infidelitat de la seva jove esposa (a qui menyspreava intel·lectualment, tot sigui dit), viatja en tren en direcció a Viena, després de la seva estada com a director d'orquestra a Nova York. En el trajecte, entre somnis i deliris, repassa la seva trajectòria.
Així, doncs, el caràcter oníric d'alguns d'aquests moments, permet a Russell excessos visuals al ritme de la música del compositor, tendència anunciada en anteriors títols i que assoliria el seu zenit a "Tommy", un any després. Cal reconèixer que la seva experiència hauria de ser útil per als videoclips de la dècada següent.
El moment més recordat (i més indubtablement kitsch) fa referència a la seva condició de jueu i la interessada conversió al cristianisme per poder accedir a la direcció de l'Òpera de Viena i interpretar la música de Wagner sense oposició de la seva vídua Còsima. Veiem a Mahler convertit en un nou Sigfrid sota l'ègida d'una Còsima d'aparença nazi i llavis pintats de negre, en clau de cinema mut primer i final sonor; una aclucada d'ull entre provocadora i cinèfila que resulta pueril, però no tant com la referència a la pel·lícula de Visconti ("Muerte en Venecia") basada igualment en la vida del compositor.
8 comentaris:
Molt interessant, tot i els seus excesos. Sobretot si, com en el meu cas, t'agrada la música de Mahler.
Una abraçada.
A Russell se li poden retreure moltes coses, però va apropar el públic a la millor música.
Una abraçada.
Imaginativa.
Sí, pero, a veces, se le va un poco de las manos.
He de reconocer que tengo muy lejano el visionado de esta delirante biografía musical que convierte al compositor en materia de pesadilla, fantasía y provocación. Russell inventa cinematográficamente a Mahler con una desmesura visual absolutamente alucinada. Una película estéril víctima de su tiempo y con un reparto mediocre.
Una abraçada.
No sé si es estéril pero sí que es víctima de su tiempo.
Una abraçada.
No la he visto, pero no creo que la ves después de conocer bastante el resto de la obra de Russell, director irregular donde los haya, con una palabra "excesos" que puede definir parte de su filmografía a la perfección.
Saludos.
Esta es bastante excesiva.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada