El compositor, ja malalt i decebut per la infidelitat de la seva jove esposa (a qui menyspreava intel·lectualment, tot sigui dit), viatja en tren en direcció a Viena, després de la seva estada com a director d'orquestra a Nova York. En el trajecte, entre somnis i deliris, repassa la seva trajectòria.
Així, doncs, el caràcter oníric d'alguns d'aquests moments, permet a Russell excessos visuals al ritme de la música del compositor, tendència anunciada en anteriors títols i que assoliria el seu zenit a "Tommy", un any després. Cal reconèixer que la seva experiència hauria de ser útil per als videoclips de la dècada següent.
El moment més recordat (i més indubtablement kitsch) fa referència a la seva condició de jueu i la interessada conversió al cristianisme per poder accedir a la direcció de l'Òpera de Viena i interpretar la música de Wagner sense oposició de la seva vídua Còsima. Veiem a Mahler convertit en un nou Sigfrid sota l'ègida d'una Còsima d'aparença nazi i llavis pintats de negre, en clau de cinema mut primer i final sonor; una aclucada d'ull entre provocadora i cinèfila que resulta pueril, però no tant com la referència a la pel·lícula de Visconti ("Muerte en Venecia") basada igualment en la vida del compositor.
