Com altres títols de distinta procedència però intencions similars, el film s'estructura d'acord amb les estacions de l'any i, de manera circular, s'obre i tanca amb un funeral; enmig, un naixement, un casament (no gaire afortunat en un entorn en què les dones xerren molt entre elles però tenen poca cosa a dir davant els homes i l'omnipresent aparell de l'Estat), una mort desafortunada i la mirada d'un nen que viu allunyat dels seus pares que treballen al Sud.
1 comentari:
El director, de escasísima filmografía, nos regala un hermoso ejercicio de observación: Huo Meng retrata la China rural de 1991 sin sentimentalismo, dejando que las estaciones, los rituales y la vida cotidiana narren la desaparición de un mundo. Su mirada paciente y sus largos planos convierten lo aparentemente insignificante en una verdadera elegía del tiempo.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada