Marilyn és la Kay, cantant del saloon en un campament de cercadors d'or, visitat pel protagonista (Robert Mitchum) perquè busca el seu fill a qui han portat des de l'Est. Conèixer la cantant i el pistoler que l'acompanya no li portarà sort al pobre granger, i caldrà que fugi riu avall en companyia de la noia i del fill.
Les escenes dels ràpids, filmades de lluny amb dobles o més de prop amb transparències, no impacten gaire avui dia. Però, en realitat, "Río sin retorno" no va de res d'això. Els indis, els pistolers, no tenen gaire importància. Potser la relació amb el fill té més relleu i permet un final rodó quan el nen es veu obligat a repetir el pecat del seu pare; però la presència del nen també serveix per mostrar a l'espectador que la bella corista podria ser una bona mare, en funció de com acabi l'aventura amb el granger. Les capbussades al riu permetran que Marilyn agafi fred i que Mitchum li hagi de fer una frega i, tot i la manta que evita el contacte directe, la tensió eròtica fa pujar la temperatura de seguida. En un altre moment, el circumspecte protagonista perdrà les formes; però no caldrà una denúncia per abusos i tot acabarà prou bé.
"Río sin retorno" va d'això. De la Marilyn i d'enamorar-se d'ella. Potser totes les seves pel·lícules van d'això.

4 comentaris:
Western de notable belleza visual, sostenido por la suntuosidad de los paisajes y la presencia de Marilyn Monroe y Robert Mitchum. Preminger filma el río como un espacio de aventura y amenaza, aunque el relato resulta algo convencional. Una película más atractiva por su atmósfera y puesta en escena que por la solidez de su historia.
Una abraçada.
Los exteriores, espectaculares, se rodaron en Canadá. Por lo demás, sí que es un relato convencional que sirve como telón de fondo a la tensión erótica entre los protagonistas, que es sin duda lo más interesante de la función.
Una abraçada.
Segons llegeixo a IMDb, la parella protagonista va haver de fer la pel•lícula per obligacions contractuals, circunstància que no impedeix que llueixin d'allò més bé a la pantalla.
Una abraçada.
També he llegit que Preminger tractava despòticament l'actriu, però que Mitchum va donar tot el suport a la seva companya de rodatge.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada