El jove realitzador evita els tòpics més comuns i sap mostrar el drama dels personatges sense renunciar al caràcter lleuger inherent a una història ambientada en un resort de Tulum (Mèxic). Ajuda molt la sensible i sòbria interpretació de Griffin Dunne, a qui recordem de "¡Jo, qué noche!" (i, gens casualment, Rosana Arquette fa el paper de la seva dona o exdona).
Tampoc l'òpera prima d'Ethan Berger, "La fraternidad" (2023), s'aparta d'escenaris més o menys habituals en el cinema americà; en aquest cas, un campus pijo i una germandat encara més exclusiva (com a "Saltburn", per posar un exemple recent). Hi ha un alumne becat que vol medrar gràcies a l'amistat dels poderosos (excel·lent Alex Wolff, a qui vam conèixer a "Hereditary") i una patenta que acaba com el rosari de l'aurora. Res de nou sota el sol universitari, però Berger exposa amb intel·ligència els dilemes del protagonista i la manera com s'estructuren les relacions de poder.
4 comentaris:
Está muy bien darse una vueltecita fuera del circuito de las grandes productoras.
Tampoco tiene mucho mérito. Las plataformas están llenas de películas como estas.
Guardo un bon record de "Ex maridos" (la vaig trobar intel·ligent i corrosiva). De "The Line", en canvi, no puc opinar perquè encara no l'he vista.
Una abraçada.
"The Line" no és una proposta gaire original, però està ben presentada.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada