La mort i el suïcidi assistit, possible si te'n vas a Suïssa. En aquest cas, la protagonista, una antiga actriu que potser vol tancar teatralment el seu cicle vital, pateix un càncer incurable; però també la seva parella pretén acompanyar-la; perquè, sense ella, no vol continuar vivint.
El més curiós d'aquest film és que Marqués-Marcet renuncia parcialment al naturalisme present en la majoria dels seus treballs i converteix aquesta aspra història d'amor i de mort en un musical, tot i que els moments culminants es mantenen en el terreny del realisme, sota l'ombra allargada d'Ingmar Bergman. Les comparacions amb el mestre suec podrien ser odioses, però penso que no calia l'excentricitat; la pel·lícula funciona a pesar dels números musicals i tant Ángela Molina com Alfredo Castro excel·leixen en els papers protagonistes.
3 comentaris:
Sin sentimentalismos sabe tratar un tema complicado.
Vi "Ex maridos" y no me pareció gran cosa. Más allá de sus honestas intenciones, la función rebosa clichés sobre la soledad, el deterioro mental y el envejecimiento. Lo mejor es ese mensaje final sobre lo importante que es rodearse de buena gente para superar las crisis existenciales.
Una abraçada.
Trecce: Números musicales aparte, el enfoque es bastante sobrio.
Pedro: Dada la temática de "Ex maridos", era difícil escapar del lugar común. Pero la película, como señalas, es honesta, y creo que eso la redime.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada