Les dues històries parlen del Bé i del Mal, de com es complementen i s'entrecreuen, i de com n'és d'ambigua la nostra naturalesa.
"No amarás", variació sobre el sisè manament, se centra en el jove Tomek, un noi solitari obsessionat amb una veïna a qui espia amb un telescopi des del seu dormitori. L'actitud del jove sembla reprovable, però el seu amor vol ser pur. La noia, més gran que ell, col·lecciona amants; i, en una escena bastant impactant, humilia el noi despertant el seu desig sexual. La cosa no acaba gaire bé i ella se sent culpable i també trista perquè enyora aquesta forma d'amor sincer. En l'escena final, com dèiem diferent de la vista a la televisió, imagina (o no) una altra versió d'ella mateixa i de la fugaç relació.
"No matarás" s'inspira, òbviament, en el manament cinquè.
Que tots tenim un cantó fosc sembla que el realitzador ho vulgui expressar a través d'una fotografia tenebrosa en què un filtre enfosqueix part dels enquadraments, sobretot en la primera meitat, que narra l'assassinat absurd d'un taxista.
La víctima no resulta gaire simpàtica. Tampoc no ho és el criminal, un jove que vagareja per Varsòvia, que escup al seu cafè amb llet i que molesta i empeny la gent amb qui es troba, tot i que es pot mostrar empàtic amb unes nenes que l'observen mentre esmorza, i que observa embadalit unes fotografies de la primera comunió (al final, sabrem per què).
Però el Mal i la degradació són arreu, en el caos d'uns barris d'immobles grisos amb rates mortes als tolls i gats penjats per adolescents que no tenen res millor a fer; o en un àmbit més controlat, el de la presó on han tancat l'assassí i on l'han de penjar en una cerimònia que Kieslowski mostrarà de la forma més crua -i realista- possible.
El film esdevé un al·legat contundent sobre la pena de mort, i la part final ens recorda forçosament "A sangre fría".
El personatge de l'advocat defensor, en canvi, és un jove idealista i bona persona, que experimenta traumàticament tot el procés, derrotat per la inexorabilitat del sistema i per la fatalitat dels esdeveniments.
Tant "No amarás" com "No matarás" evoquen una tristesa infinita, per la seva crua lucidesa, però també, encara que fos de manera implícita i no del tot conscient, pel retrat de la grisa societat soviètica. En qualsevol cas, són dues petites joies que mostren el talent d'un dels grans directors de l'Est.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada