Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESE OSCURO OBJETO DEL DESEO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESE OSCURO OBJETO DEL DESEO. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de desembre del 2023

ESE OSCURO OBJETO DEL DESEO

Per a "Ran", Akira Kurosawa va comptar amb la producció del francès Serge Silberman, qui també havia produït la major part dels treballs de maduresa de Luis Buñuel, inclòs aquest que va ser el darrer.

"Ese oscuro objeto del deseo " (1977) és una adaptació de la novel·la de Pierre Louÿs "La femme et le pantin (La dona i el titella)", que ja havia estat portada al cinema per Julien Duvivier i Josef von Sternberg. Fernando Rey repeteix el paper de burgès benestant que veu frustrat una vegada i una altra el seu desig; en aquesta ocasió, es tracta del desig de posseir la presumptament verge Conchita, una joveneta que es mou entre París i Sevilla i que tan aviat té els trets de Carole Bouquet com els de l'Ángela Molina. 

La dualitat prou ben representada per la idea genial de donar el mateix paper a dues actrius, s'estén als personatges i als objectes: la noia potser està molt enamorada de Mathieu o potser només vol riure's d'ell i fotre-li els calés (*); ell és una víctima però es comporta com un agressor sexual; la mare de la Conchita sembla tenir unes conviccions catòliques molt fermes però no dubta a vendre la noia; unes calces es converteixen en un cinturó de castedat; el sac que traginen alguns personatges, el protagonista entre ells, acaba rere un aparador on una dona n'extreu tot de roba blanca, entre la qual una peça tacada de sang i estripada que comença a sargir, mentre Mathieu l'observa fascinat, abans que una explosió possiblement provocada per l'omnipresent grup terrorista GARDNJ (Grup Armat Revolucionari del Nen Jesús) serveixi per tancar el film (**). 

(*) En qualsevol cas, sembla clar que el masoquisme agermana els personatges protagonistes; quan ell la bufeteja, ella sembla haver satisfet un desig. Són com Don Lope i Tristana, Don Jaime i Viridiana, o Belle de Jour i el seu marit. 

(**) La darrera escena rodada per Buñuel enllaça amb una altra del seu primer film "Un chien andalou", en què un llibre cau i queda obert per una pàgina que mostra el quadre de Vermeer La costurera, venerat pel director i per en Dalí. A més, l'escena transcorre en un passatge comercial de París on hi havia l'hotel on van passar la seva nit de noces els pares del director i on, presumptament, el van concebre. Els seus pares, com molts dels matrimonis i parelles que apareixen als seus films, aquest inclòs, es portaven bastants anys (ell quaranta-cinc, ella disset).