PASSAGES

He de confessar que m'ha ajudat a fer el comentari de "Passages" (Ira Sachs, 2023) la lectura de la ressenya que signa Ignacio Navarro al bloc El antepenúltimo mohicano. Ha estat molt lúcid quan ha destacat la importància d'una primera escena, a priori sense gaire connexió amb la resta de la història, en què el protagonista exerceix de director de cinema tirànic. De manera que, en la relació triangular que manté amb el seu marit i una noia (la primera amb qui fa l'amor, però és que l'Adèle Exarchopoulos és capaç d'enamorar el gai més recalcitrant), es comportarà com si les seves parelles només fossin actors a les seves ordres, obligats a acceptar la seva confusió sentimental, com si ells no en tinguessin, de sentiments.

El nord-americà Ira Sachs filma a París com ho faria un realitzador francès hereu de la Nouvelle Vague, amb la mateixa llum, els mateixos enquadraments, captant les emocions sense subratllats innecessaris, atorgant el seu espai al sexe més o menys explícit.