El film aborda la necessitat d'afrontar els canvis i de ser conseqüent, sobretot a través del personatge de la mare (excel·lent Patricia López Arnaiz). L'àvia, una tieta comprensiva i un pare absent completen un entorn propens als estira-i-arronses.
La pel·lícula està ben formulada, tot i que un pèl llarga; i el final, quan busquen el nen-nena al bosc, previsible. En realitat, el problema més greu que se'm planteja davant d'aquest títol que podria haver estat seleccionat per als Òscars és que sembla obeir a una fórmula patentada ara fa un any per un altre film que també va concórrer a la tria: o no explica el mateix que "Cinco lobitos"? Transgèneres a part, també tenim una dona en plena crisi professional i matrimonial que es refugia a casa dels pares (la mare, en aquest cas), també al País Basc, també per constatar que les diverses generacions d'una família estan condemnades a repetir els errors i a entendre's finalment.
3 comentaris:
En efecto, unas cuantas coincidencias en sus respectivos planteamientos.
En tot cas, em dóna la sensació que el fet que les dues pel·lícules s'assemblin obeeix més a l'esperit del temps (les inquietuds que es respiren a l'ambient) que no pas a una fórmula premeditada.
Una abraçada.
Trecce: Eso me pareció.
Juan: Honestament, jo tampoc no crec que fos premeditat. Si més no, m'ha semblat curiosa aquesta similitud.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada