"Pechos eternos" ens parla d'una dona que intenta alliberar-se d'una societat eminentment masclista i ho aconsegueix a través de l'art: Fumiko Nakajo (1922-1954) va tenir una existència tràgica, ja que va haver de patir un matrimoni desgraciat i, un cop divorciada, va haver d'enfrontar-se a la mort, primer d'un amor de joventut i, més endavant, de la seva pròpia, quan li detecten un càncer de pit; tot i que, de manera inesperada, la felicitat arriba mentre és a l'hospital i escriu els seus millors versos.
Kinuyo Tanaka combina un to realista relativament lleuger, influenciat per Ozu, amb qui havia col·laborat com a actriu, amb moments més dramàtics i visualment atrevits, des d'alguns travellings de seguiment fins al pla impossible des de l'esquena de la protagonista, ajaguda al llit mentre la besa el seu amant i amic.
3 comentaris:
Por lo que cuentas, parece increíble que la película sea del 55. Tiene muchos ingredientes que la hacen atractiva para ver.
Molt bona. Em van agradar detalls com el recurs del mirall de mà reflectint la cara de la protagonista o els seus poemes sobreimpressionats a la pantalla.
Una abraçada.
Trecce: Aparte de su carácter feminista, parece que también es uno de los primeros títulos en referirse explícitamente al cáncer de mama y su tratamiento.
Juan: És molt inventiva visualment.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada