La primera pel·lícula de Colm Bairéad, el títol de la qual pot ser una aclucada d'ull a "El hombre tranquilo", de Ford, ens transporta com aquella a la Irlanda rural, ara l'any 1981, a través de l'experiència de la nena protagonista que, ignorada per tothom enmig d'una família disfuncional, és enviada a casa d'uns parents que la tractaran una mica millor i li ensenyaran coses importants, com, per exemple, que és millor està callat que parlar més del compte.
La història que narra "The Quiet Girl" (2022) és tan senzilla com commovedora, i es beneficia d'una posada en escena elegant i reposada, que proporciona espai als personatges i els seus sentiments sense que això impliqui morositat, com demostra en els primers minuts, quan resumeix amb un parell de concisos segments el drama quotidià de la callada Cáit.
7 comentaris:
La tinc pendent. Pel que m'han dit, es veu que és una història d'aquelles que fan plorar.
Una abraçada.
Historia tierna y triste a un tiempo, muy bien rodada.
Juan: Ja ho pots ben dir.
Trecce: Desde luego; la composición de cada plano es modélica.
Una abraçada.
Hola Ricard!
Todo lo que he leído son alabanzas, desde luego que tiene muy buena pinta. Tomo buena nota.
Saludos!
Creo que es uno de los títulos más relevantes de la temporada cinematográfica.
Saludos.
Ricard
solo por el desenlace, que evidentemente, no desvelaré, merece la pena toda la película.
Me ha parecido una película pausada, estéticamente muy cuidada, economizando recursos a nivel del lenguaje oral y sin embargo, a través de la comunicación no verbal, nos dan todas las pistas necesarias para conocer la realidad de la protagonista.
Un abrazo y gracias por la recomendación.
De nada, querida amiga, celebro que te haya gustado.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada