SCORPIO

Deu anys després d'"El gatopardo", el britànic Michael Winner reunia novament Burt Lancaster i Alain Delon a "Scorpio" (1973), un thriller d'espies una mica dispers que barreja algunes reflexions elementals sobre les clavegueres del sistema i la perversió dels ideals comunistes amb un discurs sobre l'amistat i la lleialtat que reposa sobre la presumpta traïció del personatge de Lancaster (s'ha venut als russos?). 

Cross/Lancaster ha de fugir perquè els seus caps de la CIA el volen pelar. Sortosament, té amics arreu: un comunista desencantat (Paul Scofield) amb qui pot parlar de política tot emborratxant-se, o un músic jueu a qui va alliberar del seu captiveri a la Segona Guerra Mundial. 

Cross és fidel als seus amics i, per descomptat, a la seva esposa, a qui intentarà treure dels Estats Units des del seu exili forçat a Viena (ciutat europea on -segons Hollywood- van a espetegar tots els espies). 

Finalment, tenim a Scorpio, nom en clau de l'assassí francès interpretat per Alain Delon, que manté amb en Cross una relació peckinpahiana: com un Deke Thornton qualsevol, ha de perseguir -i matar si és possible- el seu antic company i mentor i una persona a qui admira, a diferència dels sapastres de la CIA que l'acompanyen. 

Com a assassí, Scorpio/Delon resulta dubtós. Té bona punteria però és un sentimental; no mata el seu ex-company quan en té ocasió i li agraden els gatets. I s'enamora; però la influència misògina del cinema de Peckinpah també es mostra en la revelació final i, per descomptat, no ajuda.