A "La ballena", Darren Aronofsky recupera un registre intimista en què sembla sentir-se còmode malgrat les vel·leïtats espectaculars que sovintegen en la seva filmografia ("Noé", per exemple). També ofereix una gran oportunitat a una estrella en hores baixes, com va fer amb Mickey Rourke a "El luchador"; aquí es tracta de Brendan Fraser, abans especialitzat en
action movies infantilitzades, afectat després per una depressió, ara redimit en el paper molt oscaritzable d'un professor de literatura homosexual que té alguns problemes de sobrepès... no menors, en realitat; el doble sentit del títol pot semblar obvi, però també es refereix a una crítica de la novel·la Moby Dick que el protagonista llegeix com un mantra i que trobarà sentit en un final bastant memorable després de dues hores de confessions, traumes familiars i les referències religioses habituals en la filmografia del realitzador.
5 comentaris:
Una emotividad que algunos piensan está llevada al extremo.
No es el Aronofsky que más me gusta (Réquiem por un sueño, El luchador), pero hay que reconocer que logra un relato de gran emotividad, con un Brendan Fraser espléndido dando oxigeno a un personaje cinematográfico complejo.
Un abrazo.
Trecce: Bueno, sin eso quizás no habría película.
Pedro: Bastante de acuerdo.
Un abrazo.
Hola Ricard!
Tengo interés en verla. Desde luego a Fraser parece que se lo hubiese tragado la tierra, le había perdido la pista por completo.
Saludos!
Es una de esas resurrecciones cinematográficas que cabe celebrar muy de vez en cuando.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada