divendres, 27 de gener del 2023

BABYLON

"Babylon", de Damien Chazelle, comença a Hollywood durant la segona meitat dels anys vint. La llarga escena inicial reflecteix la disbauxa en el món del cinema i continua amb una recreació bastant impactant dels rodatges de l'època, entre l'ambició artística i la cadena de muntatge. Una estrella emergent (Margot Robbie), un galant veterà (Brad Pitt) i un mexicà espavilat que exerceix d'observador (Diego Calva) seran els protagonistes d'una història d'auge i caiguda que recrea el trauma que per a la majoria d'aquests actors i actrius va significar l'arribada del cinema sonor. Em va recordar "Boogie Nights", film que té una estructura i una durada similars, centrat en aquest cas en la substitució del cel·luloide pel vídeo en l'àmbit del cinema pornogràfic. Però les cites cinèfiles de Chazelle es remunten a molt abans; la referència a "Cantando bajo la lluvia" és òbvia i es fa explícita en l'escena final, que resumeix les virtuts i els defectes d'un film tan notable com irregular: el moment en què Manny Torres entra al cinema on es projecta el film de Gene Kelly i Stanley Donen és magnífic, però el director ho allarga sense gaire necessitat. 

"Babylon" es queda a mig camí de l'obra mestra que aspira a ser. Amb menys durada i centrant-se més en els personatges de Robbie i Pitt, potser hauria guanyat. La voluntat de fer espectacle condueix a alguns meandres narratius no del tot necessaris, com la seqüència amb Tobey Maguire (d'altra banda, força divertida); i tota la part del trompetista afroamericà, més enllà del comentari sobre el racisme, sembla que vol expressar la passió del director pel jazz, com si no hagués quedat prou clar després de "Whiplash" o "La La Land".

6 comentaris:

Cinefilia ha dit...

El que comentes coincideix, a grans trets, amb el que sento i llegeixo a tot arreu: que, malgrat tot, es tracta d'una pel·lícula que no acaba de convèncer.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Chazelle s'esforça tant per complaure els espectadors i els cinèfils que acaba resultant excessiu. A més, la història tampoc no és tan original.

He esmentat les similituds amb "Boogie Nights" però no he remarcat que l'escena amb Tobey Maguire és ben bé la rèplica de l'escena a casa del personatge d'Alfred Molina al film de Paul Thomas Anderson.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Todavía no la he visto pero tengo la sensación de que en gran medida voy a coincidir con tus impresiones. Por lo que he leído no ha funcionado como era de esperar en la taquilla USA.
Saludos!

ricard ha dit...

Es una película llena de escenas brillantes pero no siempre bien engarzadas. El gusto por el exceso aparece desde la primera y escatológica secuencia, con el elefante que llevan por las desiertas colinas de California a una orgía en una de las ricas mansiones del Hollywood de la época.

Y sí, parece que ha sido un fracaso de taquilla.

Saludos.

Pedro Rodríguez ha dit...

Acababa de leer el libro "Servicio completo: La Secreta Vida Sexual de las Estrellas de Hollywood" (Anagrama), un libro que recomiendo, cuando vi "Babilonia" y encontré cierta similitud con esta orgiástica y excesiva película que nos hace viajar a la época en que, con el paso del cine silente al sonoro, Hollywood cambió para siempre. Un metraje exagerado para una película grandilocuente y en ocasiones irritante que huele a fracaso en taquilla.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Retratar el exceso de aquellos años puede justificar algunas licencias, pero la escena en que Margot Robbie vomita sobre los asistentes a una fiesta de postín me recordó algunos gags de Monty Python (o de Little Britain).

Un abrazo.