EL JINETE ELÉCTRICO

Dirigida per Sidney Pollack el 1979, després de l'ensopegada d'"Un instante, una vida", "El jinete eléctrico" recupera l'actor-fetitxe del realitzador -Robert Redford-, i l'emparella amb Jane Fonda, que havia treballat amb Pollack a "Danzad, danzad, malditos" i amb l'actor a "Descalzos por el parque", per elaborar un vehicle que recorre a alguns tòpics però preserva la tradicional eficàcia del cinema clàssic nord-americà. 

El protagonista és una antiga estrella del rodeo que es dedica a anunciar cereals i consumir alcohol sense gaire moderació. Un bon dia, es rebel·la contra el sistema que l'ha fagocitat i contra la seva pròpia decadència, i roba un cavall valorat en tretze milions de dòlars amb la sana intenció de dur-lo a les muntanyes a gaudir de la llibertat i de la companyia de les eugues. Recorda una mica "Vidas rebeldes", tot i que la noia que acompanya el fugitiu és molt més pragmàtica i expeditiva que el personatge de Marilyn Monroe. Fonda broda el paper de l'audaç reportera televisiva i permet que hi hagi una història d'amor previsible entre éssers antagònics. D'altra banda, la decisiva intervenció de la premsa farà que el fugitiu enfrontat al sistema sigui adorat pel poble, plantejament que remet a títols com "Loca evasión", de Spielberg (i a una tradició dramàtica que es remunta a les aventures de Robin Hood). 

Com sigui, el film està ben conduït i acaba com ha d'acabar, Redord se sent còmode en el paper de cowboy baquetejat per la vida, sobrevivent de moltes patacades tant físiques com morals (el seu personatge no difereix gaire dels herois solitaris de "Las aventuras de Jeremiah Johnson" o "El mejor"), i Pollack destil·la un missatge ecologista que tampoc no era una novetat al seu cinema mentre compon escenes dels protagonistes envoltats d'una natura immaculada que semblen anticipar moments similars a "Memorias de África".